El Parc Neolític de la Draga acull l’exposició Patrimoni submergit en risc

El Parc Neolític de la Draga acull des d’aquesta setmana l’exposició Patrimoni submergit en risc. L’efecte del canvi climàtic global. La mostra, que es podrà veure fins al 24 de setembre a l’exterior del parc, avalua l’impacte del canvi climàtic en els jaciments lacustres mediterranis, com és el cas de La Draga. 

L’escalfament global provoca l’augment de la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems com onades de calor, pluges intenses i sequeres prolongades. Això suposa un risc important  per a la conservació del patrimoni arqueològic i, especialment, el patrimoni submergit que escaracteritza per la preservació de la matèria orgànica i que pot veure’s afectat perquè canvien les condicions i l’ambient on s’ha conservat. 

L’exposició que es pot veure a La Draga parteix del projecte europeu WOODPLAKE (Archaeological Wooden Pile-Dwelling in Mediterranean European lakes: strategies for their exploitation, monitoring and conservation) en el que participa el Museu Arqueològic de Banyoles i que pretén mesurar l’efecte del canvi climàtic en els jaciments arqueològics submergits per identificar-ne i gestionar-ne la vulnerabilitat i poder explorar una solució per a mitigar l’efecte del canvi climàtic que en garanteixi la protecció. En el marc del projecte, s’han seleccionat tres poblats prehistòrics: el jaciment neolític de la Draga i els jaciments de l’Edat del Bronze i del Ferro dels llacs Bolsena i Mezzano, al centre d’Itàlia. L’anàlisi d’aquests tres casos d’estudi permet avaluar l’impacte concret del canvi climàtic i l’escalfament global sobre la seva conservació i, en particular, dels seus materials orgànics que presenten una excepcional preservació. 

En l’exposició, s’hi explica l’impacte del canvi climàtic en la conservació de jaciments, el projecte WOODPLAKE pròpiament, els objectius específics del projecte d’investigació en el cas del jaciment neolític de La Draga i també els primers resultats preliminars de l’estudi de la variació del nivell freàtic de l’Estany.

Amb la voluntat de donar a conèixer la problemàtica al públic general, l’exposició s’ha instal·lat a l’exterior del Parc Neolític perquè els vianants que passegin per l’Estany es trobin els plafons i descobreixin el contingut del projecte i com pot afectar el canvi climàtic al jaciment de La Draga. Els plafons són en català, però a través d’un QR que enllaça amb el web dels Museus de Banyoles (museusdebanyoles.cat) es pot llegir el contingut dels plafons en castellà i anglès. 

El projecte, que ha estat finançat en el marc del Joint Projects in Cultural Heritage Hub, està coordinat per la Universitat de Tuscia (Itàlia) i compta amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona, CEA-Grenoble / ARCNucleart (França), l’Istituto Superiore per la Conservazione ed il Restauro (Roma, Itàlia), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF, Barcelona), el Museu Arqueològic de Banyoles i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. L’exposició compta, a més a més, amb el suport de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat. 

Un jaciment lacustre únic a Espanya

El jaciment arqueològic de La Draga, descobert l’any 1990 a la vora oriental de l’estany de Banyoles, és un dels assentaments d'agricultors i ramaders més antics del nord-est de la península Ibèrica i un dels primers poblats neolítics lacustres d’Europa (5200-4800 aC). Durant la seva ocupació, el poblat tenia la forma d'una península que s'endinsava cap al llac, amb un pendent suau i continuat. A partir de les prospeccions, se suposa que tenia una extensió aproximada d’uns 10.000 metres quadrats.

La situació del jaciment, en permanent contacte amb el nivell freàtic, ha propiciat una excepcional conservació dels materials orgànics, des dels pilars de fusta de les cabanes fins a eines (mànecs d’aixa, falçs, pals cavadors, etc.), restes de cistelleria o fins i tot cordes. Aquest fet fa que La Draga sigui un dels jaciments cabdals per estudiar el neolític europeu.