Els recs
La sortida de l'aigua de l'Estany es fa, principalment, a través dels cinc recs existents. Els recs són canals construïts que creuen tota la ciutat des de l’Estany, multiplicant-se en nombrosos ramals, fins a desembocar al riu Terri, a la sortida del municipi. El seus orígens es remunten a la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles, l'any 812, quan la construcció dels recs va ser una de les primeres actuacions dels habitants de la vila.
Al llarg dels anys, el traçat original dels recs ha anat canviant, incorporant nous ramals al tramat urbà que s’han anat desviant, tapant o descobrint, segons les necessitats socials del moment. Les últimes dècades l’Ajuntament de Banyoles ha apostat per fer visibles les recs amb múltiples actuacions urbanístiques.
El nostre patrimoni
La importància patrimonial que tenen els recs de sortida de l’Estany és excepcional en el conjunt de Catalunya i representen un dels atractius imprescindibles a descobrir a la nostra ciutat.
Els recs actuals són:
- Rec d'en Teixidor.
- Rec de ca N’Hort.
- Rec de la Figuera d’en Xo.
- Rec Major.
- Rec de Guèmol
La construcció dels recs
En temps remots, l’Estany desguassava de forma natural inundant tota la plana de llevant, extenent-se més enllà dels actuals límits. Amb l’arribada dels monjos benedictins al s. IX a l’erm conegut com Baniola, s’hi van començar a establir els primers habitants. Una de les prioritats d’aquella vila incipient era dominar i les aigües de l’Estany i els seus aiguamolls per utilitzar-los per a l’agricultura i la indústria que començava a néixer.
La construcció dels recs suposava un costós treball físic i d’enginyeria. De mica en mica, es va començar a bastir una mota per tal d’aixecar el nivell de l’estany un metre i conduir les aigües pels primers recs. Pel seu recorregut van triar els llocs més idonis que suposaven menys treball i major utilitat (calia preveure salts, zones de regadiu i evitar possibles inundacions).
Els primers recs que es van construir van ser els de’n Teixidor i de ca n’Hort. Al segle XI es van fer els recs de la Figuera d’en Xo i Major, per a utilitats industrials; el darrer va ser el rec de Guèmol, destinat a activitats agrícoles, ja que s’utilitzava per al regadiu del pla de Banyoles. Els recs servien també com a sobreeixidors naturals dels aiguamolls de l’Estany, evitant en moltes ocasions el seu desbordament, tot drenant-los de manera natural.
La regulació del cabal
L’aprofitament de l’aigua dels recs va fer palesa també la necessitat de regular el seu cabal, per evitar tant els freqüents problemes d’inundacions com els ocasionats per un excessiu consum d’aigua.
Per poder fer aquesta regulació, es disposa de dos elements singulars: els bagants i el Límit.
Els bagants
La instal·lació de bagants (comportes per aturar l'aigua d'un rec i alçar el seu nivell o desviar-la) permetia pujar el nivell de les aigües, regular el cabal i augmentar així la potència dels salts.
El Límit
Es tracta d’una curiosa construcció, de la qual no se’n sap la data en què fou instal·lada. És un ingeniós i sorprenent element regulador de cabal que es troba situat poc abans de Can Quim del Rec. La seva base és foradada rectangularment i permet el pas de l’aigua del rec Major. Les parts inferior i superior del forat de la construcció, defineixen els nivells mínim i màxim, respectivament, del flux d’aigua. És a dir, actuen com a límits de cabal del rec.
Amb aquest control, cap agricultor podia augmentar ni disminuir el cabal del seu rec. El Límit també delimitava la cota de l’Estany.
Dits verds
Conjuntament amb les hortes que encara es conserven, alguns trams dels recs constitueixen unes peculiars zones verdes distintives de Banyoles que creen paisatges verds dins la ciutat, amb presència d’aigua.
Actualment, s’entenen els dits verds com a xarxes o vies de connexió ecològica entre espais naturals dins el territori urbà. Aquestes dits verds s’aprofiten com a vies de connexió per fomentar la mobilitat sostenible, a peu o en bicicleta. L’existència a Banyoles dels recs de sortida de l’Estany compleix a la perfecció aquesta funció connectora i de zona verda d’interès natural i paisatgístic.
Recs i patrimoni industrial
Dins l’àmbit urbà es conserven restes o empremtes d’un singular patrimoni industrial generat per l’activitat humana entorn de l’aprofitament de l’aigua dels recs. Es tracta de pròsperes indústries (basades en els teixits, el paper, la farga, la farina, el cànem i l’adob de pells), de les quals avui en resten exemples com els edificis de la Llotja del Tint, Cal Moliner o la Farga d’Aram, entre d’altres.
El relleu del terreny i la hidrologia determinaven l’emplaçament d’aquestes indústries que aprofitaven tant el pas de l’aigua com els salts d’aigua que formaven els recs al llarg dels diferents ramals com a força hidràulica per a moure les màquines.
La instal·lació a Banyoles d’indústries que aprofitaven la força motiu dels recs arrenca de l’època medieval. Els primers molins ja són citats l’any 1017. Durant el gran floreixement industrial del segle XIII es van posar en funcionament gran quantitats de molins farines i fàbriques de pells adobades i de teixits; per això, hi ha referències de molins blanquers des del segle XII.
Motors de la indústria banyolina
Es tracta d’un conjunt patrimonial de gran valor per a la història de la ciutat i que ens explica el lligam d’aquesta amb la utilització industrial de l’aigua de l’Estany que s'ha fet a Banyoles.
Usos de l'aigua
Els recs de sortida de l’Estany s’endinsen en el tramat de la ciutat. Històricament, s’han anat tapant per donar prioritat al creixement urbà de la ciutat. En l’actualitat, la necessitat de retrobar el fet natural i estètic que ofereix l’Estany porta a entendre els recs i els seus ramals com a factors a descobrir en el seu pas urbà. Per això, mica a mica, s’estan descobrint els recs, entenent-los com elements patrimonials propis d’enorme interès.
Els recs urbans
Els recs de sortida de l’Estany s’endinsen en el tramat de la ciutat, ramificant-se en molts ramals. Històricament, s’han anat tapant per donar prioritat al creixement urbà de la ciutat. En l’actualitat, la necessitat de retrobar el fet natural i estètic que ofereix l’Estany porta a entendre els recs i els seus ramals com a factors a descobrir en el seu pas urbà. Per això, mica a mica, s’estan descobrint els recs, entenent-los com elements patrimonials propis d’enorme interès.
El batlle d'aigües
La figura del Batlle d’aigües té la missió de vetllar pel compliment de la legislació referent a la distribució i els usos de les aigües de l’Estany i els recs.
Més de tres-cents anys d'història
Aquesta figura es va crear en el document de la Concòrdia sobre les aigües de l’Estany (1685) i actualment encara és vigent. La seva elecció la feia antigament l’Abat del Monestir. Al llarg de més de tres segles, s’han anat succeint diferents persones en aquest càrrec.
Han estat molt abundants les seves intervencions en els conflictes entre diferents propietaris, sobretot pagesos i industrials, sobre l’ús de les aigües; així com les amonestacions que realitzava als pescadors furtius de l’Estany.
En l’actualitat, malgrat que no tingui un paper tan important com en altres èpoques, es manté encara la seva figura dins de l’Ajuntament de Banyoles. La figura del Batlle d’aigües sol ser ocupada per un regidor del Consistori.