Estanyols
La Conca Lacustre és un fenomen viu des dels seus orígens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre. El darrer estanyol que sorgí, conegut com Estanyol Nou o de Can Silet, tingué lloc ben recentment, el 12 de novembre del 1978. Els estanyols són:
- Estanyol del Vilar.
- Estanyol de la Cendra.
- Estanyol Gros de Montalt.
- Estanyol Petit de Montalt.
- Estanyol de N’Ordis o de Cutzac.
- Estanyol d’En Sisó o Vermell.
- Estanyol Nou o de Can Silet.
Els estanyols es formen quan les aigües que circulen per l’aqüífer de calcàries es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d’aigua a poca profunditat. Quan l’aqüífer disminueix el seu volum d’aigua i el terreny es col·lapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments del sòl que donen lloc a la formació d’estanys i estanyols arrodonits i de dimensions variables.
A la resta del Pla de l’Estany, a Porqueres, Camós, Pujarnol, Sant Miquel de Campmajor, al Pla de Martís, i Usall, trobem també altres estanyols, brolladors, “reixorts” i aiguamolls tots relacionats amb la Conca Lacustre.