Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Ajuntament de Banyoles i Cor de Teatre ajornen l’estrena de ‘Llàgrimes de sirena’

L’espectacle estava previst per al proper març a l’Auditori de l’Ateneu

dimarts 16 febrer 2021

L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles i la companyia Cor de Teatre han decidit ajornar l’estrena de l’espectacle Llàgrimes de sirena. El muntatge s’havia d’estrenar aquest març a l’Auditori de l’Ateneu dins la programació estable d’arts escèniques. L’objectiu tant de l’àrea de Cultura com de la companyia és programar l’espectacle per a una nova data, que encara no s’ha determinat.

La decisió de suspendre l’estrena Llàgrimes de sirena s’ha pres “per respecte al públic i al mateix espectacle perquè, amb totes les mesures de seguretat i prevenció per la Covid-19 actuals, no podem transmetre l’emoció i el missatge que volem que arribi al públic”, ha destacat el director de Cor de Teatre David Costa. En aquest sentit, Costa ha recordat que “per preservar l’espectacle hem pres la dolorosa decisió d’ajornar l’estrena”.

Llàgrimes de sirena, el nou espectacle de Cor de Teatre, estava previst que s’estrenés durant el mes de març de l’any passat. L’esclat de la pandèmia, amb la consegüent aturada de l’activitat cultural, van impedir-ho i ara s’estrenarà en una nova data que encara no s’ha determinat.

L’espectacle

Llàgrimes de sirena és una mirada a l’emergència planetària provocada per l’acció de l’espècie humana. La primera part de l’espectacle rememora el poder devastador que va demostrar durant la primera meitat del segle XX.

La segona part se situa en el present, saturat de símptomes inquietants que exigirien canvis radicals en les actuacions dels responsables i en els hàbits de les persones que viuen en els països desenvolupats. En comptes d’això, es prioritza la cursa tecnològica, alguns amb la il·lusió d’arribar a la utopia del transhumanisme: la creació de l’ésser humà immortal.

La tercera part mostra un futur pròxim, distòpic. Es succeeixen catàstrofes que empenyen les persones a buscar refugis en noves catacumbes. Allà s’albira que l’única esperança només pot néixer de noves maneres de viure i d’una llengua diferent, que no serveixi per ocultar veritats sinó per conèixer millor la realitat i per detectar els brots a partir de les quals començar un temps nou: el de la recerca de l’harmonia amb la natura.