Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El pregó de Josep Miàs obre la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles

L’arquitecte banyolí ha ofert un pregó on ha fet bandera del seu “banyolinisme”, recordant els seus primers 18 anys a la ciutat, així com el llegat que hi ha deixat a nivell arquitectònica, i on les imatges projectades han tingut un paper molt important

diumenge 13 octubre 2024

Aquest matí el reconegut arquitecte Josep Miàs ha obert la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles amb la lectura del pregó que s’ha fet des del Teatre Municipal. El gran gruix d’actes de la Festa Major es concentraran del dijous 17 al dilluns 21 d’octubre amb un centenar de propostes per a tots els públics.

L’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha obert l’acte de lectura del pregó destacant que “tenim una gran festa major, que any rere any creix en número d’actes i de participació” i recordant que “la festa és el millor aparador per mostrar-nos com un exemple de ciutat acollidora, cívica i tolerant”.

Sobre la figura del pregoner d’enguany, Miquel Noguer ha apuntat diversos aspectes, tant professionals, destacant “la tasca arquitectònica a Banyoles ha deixat petjada i ens ha llegat els Banys Vells, el futur passeig de la Indústria i, sobretot, la peatonalització i redescoberta dels recs del Barri Vell”, com també de l’àmbit personal de Miàs, explicant que “ja des de ben jove es va interessar per les coses de la seva ciutat, com ho demostra el treball que, conjuntament amb altres companys d’escola, van elaborar sobre la vida de l’historiador Lluís Gonçaga Constans”.

Un cop l’alcalde ha finalitzat l’obertura de l’acte ha estat el torn de Josep Miàs que durant aproximadament una hora ha ofert un pregó centrat en diversos aspectes: els seus primers 18 anys de vida a Banyoles en els que ha fet referència al dia a dia, als companys d’institut i als professors Erundino Sanz i Joan Solana, entre altres aspectes. A continuació ha parlat de la seva etapa a Barcelona, ciutat de la qual es va enamorar, i on a l’últim any de carrera va tenir com a professor a l’arquitecte Enric Miralles, al que considera un mestre, i del que ha destacat que “va ser al persona que em va permetre de descobrir una manera diferent de mirar el món, i fer-ho a través de l’arquitectura”.

La projecció d’imatges també han tingut un paper molt important durant el pregó de Josep Miàs i és que com ha exposat “és amb el dibuix amb el que millor m’expresso. Poques vegades soc capaç de mantenir una conversa sense dibuixar. M’és impossible pensar sense dibuixar”. Miàs també ha repassat els diferents qualificatius que ha rebut la seva arquitectura dels quals ell es queda amb “creativa, innovadora, incasable, incombustible, inconformista i rebel, la meva arquitectura i la meva vida responen a aquest qualificatius”.

A la part final, Josep Miàs ha posat el focus, de nou, sobre Banyoles, fent un repàs d’algunes de les obres que hi ha fet. Si bé ha exposat que “a Banyoles hi he construït poc, per ara”, també ha reconegut que “no em puc queixar perquè he pogut contribuir en el disseny d’un espai públic increïble, un espai de tots, el barri vell de Banyoles”. També s’ha mostrat optimista avançant que “farem un nou espai públic que pot transformar la ciutat, el passeig Indústria, un projecte que vol recuperar una part de la història”.

Aquest any s’ha donat la casualitat que Josep Miàs ha estat guardonat amb el Premi Banyolí de l’Any per votació popular, un reconeixement que es va conèixer posteriorment a que se li oferís ser el pregoner de la Festa Major de Sant Martirià 2024. Del Premi Banyolí de l’Any ha assegurat que li va fer molta il·lusió perquè és un premi que li van atorgar els seus veïns i veïnes.

Josep Miàs i Gifre

Josep Miàs i Gifre va estudiar primària a l’Escola Verge del Remei de Banyoles i la secundària la va fer a l’Institut Pere Alsius a Banyoles. Posteriorment, va cursar estudis a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB, Universitat Politècnica de Catalunya), on va assolir el títol d’arquitecte (1992). Actualment és Catedràtic University of London.

Del 1990 al 2000 va treballar com a arquitecte associat a l’estudi d’arquitectura d’Enric Miralles. En aquests anys va fer també d’arquitecte i assessor de l’Ajuntament de Porqueres (1996-1997). Més tard, va fundar el seu propi estudi: MIAS Architects. Ha estat professor en escoles d’arquitectura d’Europa i Amèrica: a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB, Universitat Politècnica de Catalunya), Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), Universitat Internacional de Catalunya, La Salle-URL, University College London, Università di Sassari, Facoltà d’Architettura d’Alguer, Frankfurt Stadelschule i Harvard Graduate School of Design, entre d’altres. I ha estat convidat a impartir conferències a diverses universitats d’Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Bèlgica, Suïssa, Estats Units, Mèxic, Uruguai, Panamà, Brasil i Singapur.

Algunes de les seves obres més destacades són el Club de Golf Fontanals (Cerdanya), la remodelació del Barri Vell de Banyoles, el nou Mercat de la Barceloneta, el 22@ Plug-in Building, el Parc i Estació Central de Girona, el Mercat de Rubí, l’Estació Funicular Tibidabo, el Marionetarium Herta Frankel (Barcelona), el Centre d’Ensenyament Annexa-Puigbert (Girona), el Pont Peatonal a Palafolls, el San Bernardo Apartment Building (Madrid), el Centre de Producció Musical a Dakar (Senegal) o la Seu iGuzzini Barcelona. El 2020 el Centre Pompidou de París va adquirir per a la seva col·lecció permanent maquetes, esbossos i gravats seus. La seva obra s’ha exposat a Barcelona, Madrid, París, Frankfurt, Zurich, Berlin, Kiev i Singapur. També ha publicat llibres i articles sobre el seu treball arquitectònic, tot i que va començar els seus escrits a la revista banyolina El Bagant (1983). 

Ha rebut diversos premis, entre els quals hi ha el de l’Agrupació de Joves Arquitecte (AJAC, 2004), Primer Premi d´Arquitectura de la província de Girona (2007, pel Barri Vell de Banyoles), Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme (2007), Catalunya Construcció (2009, pel Barri Vell de Banyoles), Arquitectura Aplus Millor Equipament Educatiu d’Espanya (2011), Building of the Year (2011), World Architecture Festival (2012) i l’AIA Honorary Fellow (de l’American Institute of Architects, 2024), per la seva “contribució a l’arquitectura i la societat a nivell internacional”.