Banyoles homenatja l’Exili
Unes 500 persones han participat aquest migdia a l’acte d’homenatge, que ha estat presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra
diumenge 22 desembre 2019
L’Ajuntament de Banyoles ha homenatjat aquest migdia a 164 veïns i veïnes de la ciutat i la comarca que van haver de marxar a l’exili republicà l’any 1939. L’homenatge, el primer d’aquestes característiques que s’ha fet a Catalunya amb un reconeixement individualitzat a cadascuna de les persones exiliades, ha estat presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra i ha omplert el pavelló de la Draga, amb uns 500 assistents.
El president de la Generalitat ha destacat en el seu parlament que el d’avui ha estat “un acte de justícia” i ha reconegut que “arriba tard”. Quim Torra ha assegurat que “la memòria històrica s’ha de basar en el record, la justícia, la veritat i, sobretot, la superació”, per després demanar que actes com el d’avui a Banyoles s’estenguin arreu del país. Per la seva banda, l’Alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, s’ha mostrat satisfet d’haver pogut portar a terme l’homenatge d’avui i ha destacat que “saber d’on venim sempre ens ajuda a entendre on som i cap on ens dirigim, sobretot pensant en els més joves”. Un extrem en el que ha coincidit el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Francesc Castañer, que ha remarcat que “hem de recordar el passat per afrontar els nous reptes del present”.
L’acte ha permès homenatjar 164 veïns i veïnes de Banyoles i la comarca que van haver de fugir de l’exili. Els seus familiars, molts d’ells vinguts de diferents punts de la geografia francesa, han recollit un diploma d’honor i memòria per recordar i honorar la seva memòria. L’acte ha comptat també amb la col·laboració del Quartet Ateneu de l’Escola Municipal de Música de Banyoles i del Batxillerat Artístic de l’INS Josep Brugulat, així com de l’actor Miquel Torrent que ha llegit textos de l’escriptor banyolí Pere Verdaguer, que va fugir a l’exili amb deu anys.
80 anys de l’exili
Aquest any es commemora el 80è aniversari de l’exili republicà de 1939, quan milers i milers de persones van refugiar-se a França fugint de la repressió i van ser internades per les autoritats franceses en camps de concentració improvisats i sense condicions, principalment al d’Argelers sur Mer. Entre aquests milers de persones, n’hi va haver uns 300 que eren veïns i veïnes de Banyoles i del Pla de l’Estany.
Uns quants van tornar molt aviat i van anar a parar a camps de concentració franquistes, com el de San Marcos, a Lleó. Uns altres es van enrolar a companyies de treballadors estrangers, van ser empresonats pels alemanys i deportats a Mauthausen, on van morir nou banyolins i veïns del Pla de l’Estany. Uns altres van anar a Rússia, que aleshores era la Unió Soviètica, on van patir les conseqüències de la invasió nazi. Uns altres van trobar acollida a Amèrica, sobretot a Mèxic. La majoria es van instal·lar a França, molts a la Catalunya Nord, especialment a Prada i a Illa.