Teatre. I encara es diu Palestina. Eironeia Amateur

Fa vint-i-cinc anys vam estrenar un espectacle amb el títol “Palestina” protagonitzat per un grup de nois noies molt joves que es convertirien en artistes excel·lents: Clàudia Cedó, David Marcè i Francesc Gil, en el teatre; Jordi Ribot, en la dansa; Mariona Callís, en la música; Irene Visa i Anna Darné, en les arts plàstiques i audiovisuals; Maria Cedó, en l’arquitectura, entre d’altres.

Enguany, un altre grup, també molt jove, inicia el seu camí amb “I encara es diu Palestina”.

Constatar la continuïtat és motiu d’alegria, sobretot pels que considerem que el teatre és un bé cultural de primera necessitat.

Tanmateix no ho és assumir el relleu havent d’insistir en la posta en escena d’un espectacle que ha de tornar mirar una terra en la qual continuen perpetrant-se crims horribles, una terra on la pulsió amorosa segueix agredida pels deliris assassins.

La lectura del poema “Aquesta terra”, de Mahmud Darwix, ens ha permès trobar el títol escaient per a aquesta nova versió, concretament en els versos: “Es deia Palestina / i encara es diu Palestina”.