Banyoles

L’escut de Banyoles va ser aprovat en el decret número 284/83 de 16 de juny de la Generalitat de Catalunya. La seva descripció és aquesta:

“Escut caironat truncat: al 1r., d’argent, una lletra B majúscula de sinople, i al 2n., d’or, 4 pals de gules. Per timbre, una corona mural de ciutat”.

Es tracta d’un escut en forma de rombe i tallat en dues meitats iguals (escut caironat truncat). A la primera meitat del rombe hi ha els distintius de la ciutat de Banyoles, o sigui una B majúscula de sinople (de color verd), sobre un fons de color gris (d’argent). Aquest color gris (gris blavós) podria fer referència a les aigües de l’Estany; i el color verd de la B, al verd de les gramalles que portaven, segons una concessió abacial, els antics jurats banyolins (regidors). Seria, d’alguna manera, la representació ciutadana dels jurats. També sembla que el color verd podria ser un símbol del senyor feudal banyolí, l’abat del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles.

A la segona meitat del rombe hi han les quatre barres catalanes, amb el fons de color groc (d’or) i 4 barres (pals) de color vermell (de gules). Són les armes dels comtes de Barcelona que varen donar privilegis, des del segle XIII, i varen protegir la Vila de Banyoles enfront de l’abat del monestir de Sant Esteve. Per això, segurament, des de temps reculats, Banyoles tenia el dret d’usar les armes reials en el seu escut.

Per timbre hi ha una corona mural de ciutat, amb cinc torres, ja que Banyoles és ciutat des de 1920.

imprimir