Consorci Esportiu
Search
ciutat

La Farga d'Aram

Des que els monjos benedictins es van establir a Banyoles, l'Estany ha estat un factor decisiu per a l'economia local. Primerament fan construir un petit mur de contenció a la banda de llevant de l'Estany anomenat "la mota", que va permetre assecar les terres del voltant i dedicar-les al cultiu. Després es van dedicar a la canalització dels desguaços, construïnt una xarxa de recs que s'estenia per tota la vila. Des de llavors l'aigua de l'Estany movia rodes, molins i tintava teles a més de regar cultius i saciar el bestiar.

El primer edifici de la Farga de Banyoles va ser bastit l'any (1685) i va ser-ho com a farga d'aram segons documentació existent. El Batlle General de Catalunya atorgà a la Universitat la facultat de fabricar-la i l'Ajuntament la va fer construir en els terrenys del "Mas Pujol de sas Rieres". També es tenen notícies segons les quals, aquesta, podia haver estat abans una farga de ferro reconvertida al treball de l'aram. Els dos oficis necesitaven bassa, roda hidràulica, martinet  Clica! (amb alguna diferència en els malls), fornal etc…

Primerament la Farga s'arrendà fins el 1703 que es vengué a un peroler de Borgonyà el qual, en poc temps, va fer una ampliació que correspon al que actualment és el cos principal de l'edifici. Cap a finals del segle XIX es va dur a terme una nova ampliació relacionada amb la producció de paper de la qual ha resultat la imatge actual de l'edifici de la Farga. L'últim hereu la va mantenir en funcionament fins el 1955 i no fa massa temps la van cedir a l'Ajuntament que així l'ha recuperada de nou.

La Farga primitiva ocupava l'angle nord-est de l'edifici actual i tenia una sola roda hidràulica situada sota el primer arc dels quatre existents avui en sentit de la direcció de l'aigua del canal. Utilitzava les aigües del rec Major i el de la Figuera d'en Xo, aprofitant un salt d'uns 6 m. Les principals reformes a la Farga es van dur a terme durant el segle XVIII, després de la seva privatització. Dues rodes hidràuliques movien el martinet i una tercera els ventiladors i les màquines d'esmolar.

La reforma per la producció de paper va comportar algunes modificacions a l'entrada de l'aigua als canals. És possible que inicialment s'utilitzés la primera roda per accionar una pila holandesa situada sota el porxo; però en els darreres temps l'energia hidràulica procedia d'una turbina que captava l'aigua de la bassa abans d'entrar als canals i per tant amb independència de la que movia les rodes de la farga.

El resultat final d'aquesta sèrie de reformes i ampliacions són els més de mil metres quadrats construïts de l'edifici actual, en gran part consolidat, i que pot permetre en el futur la seva rehabilitació com a museu.


Ajuntament de Banyoles
Pg . de la Indústria, 25 | 17820 Banyoles | Tel . Centraleta 972 57 00 50 | comunicacio@ajbanyoles.org | NIF P1701600G