Consorci Esportiu
Search
ciutat

Monestir de Sant Esteve

El monestir de Sant Esteve de Banyoles és d’origen molt antic i un dels que amb el pas del temps va adquirir més rellevància a Catalunya. La seva fundació cal situar-la pels volts de l’any 812 i el seu primer abat fou Bonitus o Bonit, segons es desprèn d’un diploma emès l’any 822 pel rei franc Lluís el Pietós on també li atorgava immunitat. Aviat va anar guanyant importància i entre altres possessions, hi depenia el que en aquell moment era el petit monestir de Sant Pere de Rodes (cap el 870) el que va provocar disputes amb Sant Policarp de Rasès, al Llenguadoc. Els béns, drets i propietats que el monestir va acumular gràcies sobretot a les donacions eren molts i es distribuïen per les comarques properes a Banyoles, bàsicament pel comtat de Besalú, però també en llocs més allunyats, com ho demostra una butlla del papa Benet VIII (de l’any 1017) on es confirmaven moltes d’aquelles possessions. A més va exercir el senyoriu, amb jurisdicció civil i criminal sobre la vila de Banyoles que va anar creixent al seu voltant.

L’any 942 el monestir fou destruït completament a causa d’una invasió i això va obligar a la seva reconstrucció, consta que la nova església, aquest cop bastida amb volta de pedra, es va consagrar el 957. L’any 977, Banyoles va participar també en la fundació del monestir de Sant Pere de Besalú. El 1078 el comte Bernat II de Besalú el va subjectar a Sant Víctor de Marsella, de fet es tractava d’una donació a aquella abadia de la Provença que fou confirmada posteriorment per les autoritats eclesiàstiques. Malgrat això, hom pensa que aquesta dependència de Marsella era més aviat nominal, tret dels primers anys.

Gràcies al suport dels comtes de Cerdanya, des de Sant Esteve es van establir els priorats de Santa Maria de Finestres (Garrotxa), Sant Marçal de Montseny (Vallès Oriental), Sant Nicolau de Calabuig (Alt Empordà), Sant Genís d’Esprac (Alt Empordà) i Sant Julià del Mont (Garrotxa). Durant el primer quart del segle XIII va deixar de dependre de Sant Víctor i cap el 1227 es va integrar en la Congregació Claustral Tarraconense.

Els edificis monàstics van resultar malmesos arran dels terratrèmols que va patir Banyoles en els anys 1427 i 1428. A la mateixa època i sota el govern de l’abat Guillem de Pau (1409-1443) es va fer el retaule de la Mare de Déu de l’Escala i l’arqueta de Sant Martirià, actualment les dues peces artístiques més preuades del monestir. A començament del segle XVI, l’establiment monàstic va estar regit per abats comendataris que no eren triats per la comunitat, el càrrec s’havia convertit en una prebenda que anava a mans de personatges aliens a la casa. A mitjan del mateix segle els abats arribaven al càrrec per designació reial. Un fet excepcional en la història del monestir fou la mort de l’abat Antoni de Cartellà (1618-1622) a conseqüència de l’explosió d’un barril de pólvora col·locat a la seva cambra.

 

El claustre era un espai molt important per a l’orde benedictí, ja que servia, a banda de distribuïdor de les habitacions, de lloc de conversa, de passeig i per a la celebració de reunions.

El claustre també és d’estil neoclàssic, de planta quadrada irregular, i té dues plantes. El formen quaranta-vuit arcades de mig punt, recolzades sobre columnes amb basament. Les columnes són estriades a la part superior i la decoració dels capitells presenta motius de fulles d’acant, flors i caps d’àngels. Observeu com a cada tres arcades hi ha una pilastra per tal de reforçar l’estructura.

Al centre del pati del claustre hi ha un pou central, decorat amb forja. Paral·lel a l’ala est, passa un dels recs de la trama de recs característica de la ciutat. A la banda sud encara es conserven les restes de l’abadia medieval i els jardins de l’abat.

L'antic claustre romànic
Anteriorment, el Monestir tenia un claustre romànic que va ser destruït a mitjans segle XVII i refet per l'actual. Durant la recent rehabilitació es van localitzar uns importantíssims capitells figurats, datats al segle X.


Ajuntament de Banyoles
Pg . de la Indústria, 25 | 17820 Banyoles | Tel . Centraleta 972 57 00 50 | comunicacio@ajbanyoles.org | NIF P1701600G